Carta de Thaís

Barcelona, 8 de desembre del 2008


Estimada Paula,

Primer de tot, moltíssimes gràcies per la teva carta. Jo, com tu mateixa, també m’he sentit una mica sola a l’anar escrivint el meu blog… m’hagués agradat que hi hagués hagut més interacció entre els diferents blogs i també amb els professors, però, malauradament, no ha estat així. És per això que t’agraeixo molt que t’hagis llegit les meves entrades (ja sé que m’enrotllo molt, ho sento!) i m’hagis fet uns comentaris tan macos.
En segon lloc, m’he de disculpar per enviar-te aquesta carta amb tant de retard… com ja saps la setmana passada vaig estar uns dies malalta i, encara que ja sé que no és excusa, com que no tinc internet a casa, doncs no he pogut llegir amb deteniment el teu blog fins aquest cap de setmana… em sap molt de greu, perquè ja sé que tu ets molt organitzada i t’agrada tenir la feina sempre al dia… perdona’m!

Doncs bé, després d’aquests preliminars, em disposo a comentar-te què m’ha semblat, des del meu punt de vista, és clar, el teu blog. Espero que no t’importi que t’escrigui en català, és que m’expresso millor així! També espero que no et sàpiguen greu els meus comentaris, només són suggerències!
M’ha agradat molt com m’has anat comentant punt per punt els diferents criteris d’avaluació que vam acordar entre tots i totes a la carta que m’has escrit, així que intentaré fer el mateix.

Has estat molt constant (de tots els blogs que he anat visitant, diria que el teu ha estat el més constant de tots, amb les entrades posades setmanalment), per això m’ha extranyat que diguessis que dos dies abans havies posat els dos últims comentaris, jo vaig posar-ne la majoria, dos dies abans!
No sé si has visitat d’altres blogs de la classe, però no ho has comentat. Potser podries haver posat una llista amb els blogs de cada alumne/a, sembla que així és més fácil visitar-los.
És evident que has seguit les pautes donades i has anat relacionant les exposicions i dinàmiques amb les teves pròpies opinions. El teu discurs és molt coherent i m’ha agradat que agafessis com a fil conductor el fet que algun dia (espero que d’aquí tres anys…) serem mestres; és a dir, has enfocat les teves idees cap al camp de l’educació, i crec que això està molt bé (de fet, per això estem aquí, oi?). Tenies totes les entrades que eren requerides. Perfecte!
Llegint els teus comentaris, crec que és evident que has entès les idees principals exposades a classe. Trobo molt positiu que hagis estat sincera quan, a vegades, dius que hi ha coses que no t’han quedat tan gravades, però analitzes molt bé aquelles idees que han estat rellevants per tu.
M’ha agradat la presentació del teu blog (de fet, hem escollit la mateixa plantilla, devem tenir un gust similar!), has fet servir un estil molt planer i fàcil d’entendre.
En aquest punt és en l’únic que crec que has fallat una mica… ja que no has fet servir imatges o gaires enllaços… tot i que m’han agradat els teus comentaris sobre els enllaços que vas trobar al fer la recerca dels termes sobre la fractura digital, es veu que te’ls has mirat amb cura i amb una visió crítica.
Com ja he comentat, m’agrada el teu estil d’escriptura perquè és senzill i entenedor, molt directe i personal. Jo no he vist que tinguessis faltes de gramàtica ni d’ortografia.
Els teus comentaris són personals i es veu que has assistit a classe i extreus les teves pròpies conclusions… és evident que no hi ha plagi!
No crec que hagis resumit el què ha passat a classe, però m’ha agradat que al començament de cada entrada expliquessis sobre quin text s’havia parlat a classe o què havia passat a les dinàmiques… m’ha ajudat a posar-ho tot en context.
Tinc la impressió que has aportat la teva perspectiva del què penses sobre la implantació i l’efecte de les noves tecnologies en l’educació. Ho he trobat molt interessant.
Crec que has anat plantejant preguntes amb les teves reflexions… tot i que és una llàstima, com tu ben has dit, que no hagis tingut comentaris que t’haguessin ajudat a aprofundir encara més amb els teus pensaments. M’ha agradat, per exemple, el comentari que has fet sobre el teu pare, com només trobava blogs que describien vivències sobre la seva malaltia, però no informació més “científica” sobre el tema… i com finalment va haver de demanar ajuda per tal que la seva cerca fos més acurada. Comentaris com aquest contribueixen a l’estil proper que té el teu blog.També m’ha agradat que fossis crítica, per exemple, amb el fet que algunes presentacions i dinàmiques no es poguessin fer seguides o com t’havia desanimat que no hi hagués interacció amb els teus comentaris.
Per suposat, has complert el termini que s’havia establert (no com jo…).
No fas servir cap tipus de vocabulari ofensiu… l’únic que m’ofèn és que m’hagis “copiat” la plantilla! (és broma!!!).


Doncs res, moltes gràcies per les reflexions del teu blog, realment el teu llenguatge tan proper i l’ús de la primera persona fan que tinguis ganes de continuar llegint els teus comentaris! I moltes gràcies també per haver-te mirat el meu blog, és d’agrair!

A big kiss, amiga Paula!

thaís