Después de leer la carta de Thaís, hice una auto evaluación de todo lo que me había dicho Thais y con los criterios pre-establecidos.
Es por todo esto que extraje unas conclusiones. Considero que mi blog no es de los mejores, en cuanto a imágenes, vídeos, etc. Pero, por contra, considero que he cumplido la gran mayoría de los criterios: he sido constante, he entregado todo al día, no me he retrasado. Mi trabajo esta bien presentado, es fácil de leer y muy comprensible. A su misma vez el limpio. También decir que, en cada comentario o entrada no he hecho un simple resumen de lo que hemos hecho en clase, si no que he dado mi opinión, he puesto mis puntos de vista con experiencias cercanas o vividas y he dejado preguntas abiertas para poder reflexionar sobre ello.
Es por todo esto que considero que mi nota debería estar entre un 7.50 - 8.
dijous, 1 de gener del 2009
Carta de Thaís
Barcelona, 8 de desembre del 2008
Estimada Paula,
Primer de tot, moltíssimes gràcies per la teva carta. Jo, com tu mateixa, també m’he sentit una mica sola a l’anar escrivint el meu blog… m’hagués agradat que hi hagués hagut més interacció entre els diferents blogs i també amb els professors, però, malauradament, no ha estat així. És per això que t’agraeixo molt que t’hagis llegit les meves entrades (ja sé que m’enrotllo molt, ho sento!) i m’hagis fet uns comentaris tan macos.
En segon lloc, m’he de disculpar per enviar-te aquesta carta amb tant de retard… com ja saps la setmana passada vaig estar uns dies malalta i, encara que ja sé que no és excusa, com que no tinc internet a casa, doncs no he pogut llegir amb deteniment el teu blog fins aquest cap de setmana… em sap molt de greu, perquè ja sé que tu ets molt organitzada i t’agrada tenir la feina sempre al dia… perdona’m!
Doncs bé, després d’aquests preliminars, em disposo a comentar-te què m’ha semblat, des del meu punt de vista, és clar, el teu blog. Espero que no t’importi que t’escrigui en català, és que m’expresso millor així! També espero que no et sàpiguen greu els meus comentaris, només són suggerències!
M’ha agradat molt com m’has anat comentant punt per punt els diferents criteris d’avaluació que vam acordar entre tots i totes a la carta que m’has escrit, així que intentaré fer el mateix.
Has estat molt constant (de tots els blogs que he anat visitant, diria que el teu ha estat el més constant de tots, amb les entrades posades setmanalment), per això m’ha extranyat que diguessis que dos dies abans havies posat els dos últims comentaris, jo vaig posar-ne la majoria, dos dies abans!
No sé si has visitat d’altres blogs de la classe, però no ho has comentat. Potser podries haver posat una llista amb els blogs de cada alumne/a, sembla que així és més fácil visitar-los.
És evident que has seguit les pautes donades i has anat relacionant les exposicions i dinàmiques amb les teves pròpies opinions. El teu discurs és molt coherent i m’ha agradat que agafessis com a fil conductor el fet que algun dia (espero que d’aquí tres anys…) serem mestres; és a dir, has enfocat les teves idees cap al camp de l’educació, i crec que això està molt bé (de fet, per això estem aquí, oi?). Tenies totes les entrades que eren requerides. Perfecte!
Llegint els teus comentaris, crec que és evident que has entès les idees principals exposades a classe. Trobo molt positiu que hagis estat sincera quan, a vegades, dius que hi ha coses que no t’han quedat tan gravades, però analitzes molt bé aquelles idees que han estat rellevants per tu.
M’ha agradat la presentació del teu blog (de fet, hem escollit la mateixa plantilla, devem tenir un gust similar!), has fet servir un estil molt planer i fàcil d’entendre.
En aquest punt és en l’únic que crec que has fallat una mica… ja que no has fet servir imatges o gaires enllaços… tot i que m’han agradat els teus comentaris sobre els enllaços que vas trobar al fer la recerca dels termes sobre la fractura digital, es veu que te’ls has mirat amb cura i amb una visió crítica.
Com ja he comentat, m’agrada el teu estil d’escriptura perquè és senzill i entenedor, molt directe i personal. Jo no he vist que tinguessis faltes de gramàtica ni d’ortografia.
Els teus comentaris són personals i es veu que has assistit a classe i extreus les teves pròpies conclusions… és evident que no hi ha plagi!
No crec que hagis resumit el què ha passat a classe, però m’ha agradat que al començament de cada entrada expliquessis sobre quin text s’havia parlat a classe o què havia passat a les dinàmiques… m’ha ajudat a posar-ho tot en context.
Tinc la impressió que has aportat la teva perspectiva del què penses sobre la implantació i l’efecte de les noves tecnologies en l’educació. Ho he trobat molt interessant.
Crec que has anat plantejant preguntes amb les teves reflexions… tot i que és una llàstima, com tu ben has dit, que no hagis tingut comentaris que t’haguessin ajudat a aprofundir encara més amb els teus pensaments. M’ha agradat, per exemple, el comentari que has fet sobre el teu pare, com només trobava blogs que describien vivències sobre la seva malaltia, però no informació més “científica” sobre el tema… i com finalment va haver de demanar ajuda per tal que la seva cerca fos més acurada. Comentaris com aquest contribueixen a l’estil proper que té el teu blog.També m’ha agradat que fossis crítica, per exemple, amb el fet que algunes presentacions i dinàmiques no es poguessin fer seguides o com t’havia desanimat que no hi hagués interacció amb els teus comentaris.
Per suposat, has complert el termini que s’havia establert (no com jo…).
No fas servir cap tipus de vocabulari ofensiu… l’únic que m’ofèn és que m’hagis “copiat” la plantilla! (és broma!!!).
Doncs res, moltes gràcies per les reflexions del teu blog, realment el teu llenguatge tan proper i l’ús de la primera persona fan que tinguis ganes de continuar llegint els teus comentaris! I moltes gràcies també per haver-te mirat el meu blog, és d’agrair!
A big kiss, amiga Paula!
thaís
Estimada Paula,
Primer de tot, moltíssimes gràcies per la teva carta. Jo, com tu mateixa, també m’he sentit una mica sola a l’anar escrivint el meu blog… m’hagués agradat que hi hagués hagut més interacció entre els diferents blogs i també amb els professors, però, malauradament, no ha estat així. És per això que t’agraeixo molt que t’hagis llegit les meves entrades (ja sé que m’enrotllo molt, ho sento!) i m’hagis fet uns comentaris tan macos.
En segon lloc, m’he de disculpar per enviar-te aquesta carta amb tant de retard… com ja saps la setmana passada vaig estar uns dies malalta i, encara que ja sé que no és excusa, com que no tinc internet a casa, doncs no he pogut llegir amb deteniment el teu blog fins aquest cap de setmana… em sap molt de greu, perquè ja sé que tu ets molt organitzada i t’agrada tenir la feina sempre al dia… perdona’m!
Doncs bé, després d’aquests preliminars, em disposo a comentar-te què m’ha semblat, des del meu punt de vista, és clar, el teu blog. Espero que no t’importi que t’escrigui en català, és que m’expresso millor així! També espero que no et sàpiguen greu els meus comentaris, només són suggerències!
M’ha agradat molt com m’has anat comentant punt per punt els diferents criteris d’avaluació que vam acordar entre tots i totes a la carta que m’has escrit, així que intentaré fer el mateix.
Has estat molt constant (de tots els blogs que he anat visitant, diria que el teu ha estat el més constant de tots, amb les entrades posades setmanalment), per això m’ha extranyat que diguessis que dos dies abans havies posat els dos últims comentaris, jo vaig posar-ne la majoria, dos dies abans!
No sé si has visitat d’altres blogs de la classe, però no ho has comentat. Potser podries haver posat una llista amb els blogs de cada alumne/a, sembla que així és més fácil visitar-los.
És evident que has seguit les pautes donades i has anat relacionant les exposicions i dinàmiques amb les teves pròpies opinions. El teu discurs és molt coherent i m’ha agradat que agafessis com a fil conductor el fet que algun dia (espero que d’aquí tres anys…) serem mestres; és a dir, has enfocat les teves idees cap al camp de l’educació, i crec que això està molt bé (de fet, per això estem aquí, oi?). Tenies totes les entrades que eren requerides. Perfecte!
Llegint els teus comentaris, crec que és evident que has entès les idees principals exposades a classe. Trobo molt positiu que hagis estat sincera quan, a vegades, dius que hi ha coses que no t’han quedat tan gravades, però analitzes molt bé aquelles idees que han estat rellevants per tu.
M’ha agradat la presentació del teu blog (de fet, hem escollit la mateixa plantilla, devem tenir un gust similar!), has fet servir un estil molt planer i fàcil d’entendre.
En aquest punt és en l’únic que crec que has fallat una mica… ja que no has fet servir imatges o gaires enllaços… tot i que m’han agradat els teus comentaris sobre els enllaços que vas trobar al fer la recerca dels termes sobre la fractura digital, es veu que te’ls has mirat amb cura i amb una visió crítica.
Com ja he comentat, m’agrada el teu estil d’escriptura perquè és senzill i entenedor, molt directe i personal. Jo no he vist que tinguessis faltes de gramàtica ni d’ortografia.
Els teus comentaris són personals i es veu que has assistit a classe i extreus les teves pròpies conclusions… és evident que no hi ha plagi!
No crec que hagis resumit el què ha passat a classe, però m’ha agradat que al començament de cada entrada expliquessis sobre quin text s’havia parlat a classe o què havia passat a les dinàmiques… m’ha ajudat a posar-ho tot en context.
Tinc la impressió que has aportat la teva perspectiva del què penses sobre la implantació i l’efecte de les noves tecnologies en l’educació. Ho he trobat molt interessant.
Crec que has anat plantejant preguntes amb les teves reflexions… tot i que és una llàstima, com tu ben has dit, que no hagis tingut comentaris que t’haguessin ajudat a aprofundir encara més amb els teus pensaments. M’ha agradat, per exemple, el comentari que has fet sobre el teu pare, com només trobava blogs que describien vivències sobre la seva malaltia, però no informació més “científica” sobre el tema… i com finalment va haver de demanar ajuda per tal que la seva cerca fos més acurada. Comentaris com aquest contribueixen a l’estil proper que té el teu blog.També m’ha agradat que fossis crítica, per exemple, amb el fet que algunes presentacions i dinàmiques no es poguessin fer seguides o com t’havia desanimat que no hi hagués interacció amb els teus comentaris.
Per suposat, has complert el termini que s’havia establert (no com jo…).
No fas servir cap tipus de vocabulari ofensiu… l’únic que m’ofèn és que m’hagis “copiat” la plantilla! (és broma!!!).
Doncs res, moltes gràcies per les reflexions del teu blog, realment el teu llenguatge tan proper i l’ús de la primera persona fan que tinguis ganes de continuar llegint els teus comentaris! I moltes gràcies també per haver-te mirat el meu blog, és d’agrair!
A big kiss, amiga Paula!
thaís
Carta a Thaís
Querida amiga Thaís:
Esta es la primera carta que escribo como valoración de un blog, por lo tanto espero que “disculpes” si quizás no lo hago correctamente… ¡Es bastante difícil que a la primera salga todo bien!
Intentaré ir punto por punto valorando tú blog que con tanto cariño y esmero has realizado.
1. Considero que respeto a la continuidad, constancia y la fecha de entrega, todo lo has hecho de manera perfecta, por lo tanto te doy el 7.
2. Por el contrario, la interacción entre diferentes blogs ha sido inexistente, o como mínimo en el tuyo, ya que por suerte o por desgracia no tengo tiempo para observar todos y cada uno de los blogs para ver si has comentado sobre ellos.
3. Evidentemente, desde mi punto de vista, has seguido las pautas dadas. Has sido muy creativa y original. Tus reflexiones son únicas. En cada entrada has relacionado la reflexión con los videos o imágenes que has puesto, aunque en algunas cuesta más llegar a entenderlas.
4. Desde mi punto de vista, considero que has entendido todo lo dado en clase, obviamente con el trabajo que lleva detrás.
5. Se puede entender todo lo que explicas en tus entradas. Es un blog con una buena presencia, dan ganas de leerlo y profundizar. No tiene colores que cansen a la vista ni que aburran ni agobien…
6. Cómo antes ya te he comentado, todas las imágenes, links, videos, etc. considero que hay una relación entre esto y las estradas en las cuales las has utilizado, aun que a veces se hace un poco “pesado” el que haya tantos vídeos ya que intentar ver todos es algo difícil y algunas imágenes cuesta de enlazarlas con el texto.
7. Respeto al estilo de escritura (gramática, ortografía, estilo literario), nada a comentar. Conforme iba leyendo tu blog me daban más ganas de continuar. Tú forma de escribir “emboba” al lector a continuar y continuar. PERFECTO.
8. Evidentemente, NO hay una copia de otro/os trabajos ni ningún tipo de plagio (o al menos, desde mi punto de vista).
9. Para nada tu blog es un resumen de cómo ha acontecido la clase, todo lo contrario. Evidentemente, nombras lo que ha pasado en clase como forma se situar a la persona que está leyendo tú blog, pero das tu opinión, basada en lo “aprendido” en clase, en tus vivencias y en más información que tú hayas podido extraer.
10. Leyendo tu blog he podido profundizar en más conceptos que quizás yo no tenía o de los cuales tenía otro punto de vista. He podido ver nuevas perspectivas y multitud de formas de ver una misma cosa.
11. En el tema de plantear nuevas preguntas, quizás no lo has llevado a “rajatabla”, por decirlo de alguna manera. No sueles hacer preguntar abiertas, o por el contrario si las haces las contestas tú misma, con lo cual no das mucho margen. Por el contrario, tus comentarios sí que dan margen a pensar e ir más allá.
12. Respeto a la entrega de tú carta (obviamente, a mí), aun no la he recibido, ¡pero aún no ha acabado el plazo!
13. Por último, NO usas un vocabulario que pueda ofender a ninguna persona.
Espero que te haya servido mis pequeñas reflexiones. Decidí ir punto por punto ya que pensaba que de ésta forma te facilitaría la comprensión.
Sin más, me despido.
Recibe un abrazo muy fuerte y… ¡nos vemos mañana en clase!
Paula Suárez
P.D.: No dudes en comentarte cualquier aspecto de la carta que no te quede claro.
Esta es la primera carta que escribo como valoración de un blog, por lo tanto espero que “disculpes” si quizás no lo hago correctamente… ¡Es bastante difícil que a la primera salga todo bien!
Intentaré ir punto por punto valorando tú blog que con tanto cariño y esmero has realizado.
1. Considero que respeto a la continuidad, constancia y la fecha de entrega, todo lo has hecho de manera perfecta, por lo tanto te doy el 7.
2. Por el contrario, la interacción entre diferentes blogs ha sido inexistente, o como mínimo en el tuyo, ya que por suerte o por desgracia no tengo tiempo para observar todos y cada uno de los blogs para ver si has comentado sobre ellos.
3. Evidentemente, desde mi punto de vista, has seguido las pautas dadas. Has sido muy creativa y original. Tus reflexiones son únicas. En cada entrada has relacionado la reflexión con los videos o imágenes que has puesto, aunque en algunas cuesta más llegar a entenderlas.
4. Desde mi punto de vista, considero que has entendido todo lo dado en clase, obviamente con el trabajo que lleva detrás.
5. Se puede entender todo lo que explicas en tus entradas. Es un blog con una buena presencia, dan ganas de leerlo y profundizar. No tiene colores que cansen a la vista ni que aburran ni agobien…
6. Cómo antes ya te he comentado, todas las imágenes, links, videos, etc. considero que hay una relación entre esto y las estradas en las cuales las has utilizado, aun que a veces se hace un poco “pesado” el que haya tantos vídeos ya que intentar ver todos es algo difícil y algunas imágenes cuesta de enlazarlas con el texto.
7. Respeto al estilo de escritura (gramática, ortografía, estilo literario), nada a comentar. Conforme iba leyendo tu blog me daban más ganas de continuar. Tú forma de escribir “emboba” al lector a continuar y continuar. PERFECTO.
8. Evidentemente, NO hay una copia de otro/os trabajos ni ningún tipo de plagio (o al menos, desde mi punto de vista).
9. Para nada tu blog es un resumen de cómo ha acontecido la clase, todo lo contrario. Evidentemente, nombras lo que ha pasado en clase como forma se situar a la persona que está leyendo tú blog, pero das tu opinión, basada en lo “aprendido” en clase, en tus vivencias y en más información que tú hayas podido extraer.
10. Leyendo tu blog he podido profundizar en más conceptos que quizás yo no tenía o de los cuales tenía otro punto de vista. He podido ver nuevas perspectivas y multitud de formas de ver una misma cosa.
11. En el tema de plantear nuevas preguntas, quizás no lo has llevado a “rajatabla”, por decirlo de alguna manera. No sueles hacer preguntar abiertas, o por el contrario si las haces las contestas tú misma, con lo cual no das mucho margen. Por el contrario, tus comentarios sí que dan margen a pensar e ir más allá.
12. Respeto a la entrega de tú carta (obviamente, a mí), aun no la he recibido, ¡pero aún no ha acabado el plazo!
13. Por último, NO usas un vocabulario que pueda ofender a ninguna persona.
Espero que te haya servido mis pequeñas reflexiones. Decidí ir punto por punto ya que pensaba que de ésta forma te facilitaría la comprensión.
Sin más, me despido.
Recibe un abrazo muy fuerte y… ¡nos vemos mañana en clase!
Paula Suárez
P.D.: No dudes en comentarte cualquier aspecto de la carta que no te quede claro.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
